Logopèdia

 

  • Àmbit educatiu: Oferim acompanyament a les famílies amb infants i joves amb trastorns de l’aprenentatge i la comunicació.
  • Àmbit sanitari: Quan hi ha un trastorn en la comunicació relacionat amb disfuncions orofacials, malalties neurològiques i processos laringis. També quan
    hi ha trastorns en la deglució.

La logopèdia és la disciplina especialitzada en trastorns del llenguatge oral i escrit, la parla, la veu, l’audició i les funcions orofacials i deglutòries en totes les etapes de la vida. 

Oferim un servei multidisciplinari, per això estem en contacte amb altres professionals com és foniatría, fisioteràpia, lingüista, psicologia, especialistes en veu i terapeuta ocupacional per tal de donar la resposta més adequada a cada necessitat.

Alteracions després d’un dany neurològic

A conseqüència d’un dany cerebral com pot ser un ICTUS, poden aparèixer alteracions del llenguatge, la parla, la veu i la deglució com l’afàsia, la disàrtria, la dispràxia de la parla i la disfàgia. En aquests casos és fonamental una intervenció logopèdia el més aviat possible, en la fase aguda i subaguda és quan es donen els processos de neuroplasticitat més intensos i favorables per la rehabilitació.

Alteracions en els sons de la parla

Els errors en la pronunciació redueixen la intel.ligibilitat i afecten significativament la comunicació. Les dislàlies més habituals són el rotacisme /r/, el sigmatisme /s/ i el ieisme /ll/. Les alteracions fonètiques i fonològiques requereixen una atenció especial en els infants. 

Trastons en el desenvolupament de l’aprenentatge

Alteració habilitats acadèmiques com la lectura (dislèxia), l’escriptura (disgrafia/disortografia) o l’aritmètica (discalcúlia), quan no està relacionat amb el funcionament intel.lectual, l’erfoç educatiu o una discapacitat sensorial. 

Trastorns del llenguatge infantil

Implica dificultats significatives en l’adquisició i l’execució de funcions cognitives, lingüístiques, motrius o socioafectives específiques. En ocasions es tracta d’un trastorn del llenguatge associat a una causa biomèdica determinada com pot ser una síndrome genètica, una discapacitat intel·lectual o un trastorn de l’espectre Autista. Quan el trastorn és persistent i no està associat a una altra patologia, parlem de Trastorn en el Desenvolupament del Llenguatge (TDL).

Altres vegades és un retard en el llenguatge per circumstàncies de maduresa amb bon pronòstic.

Disfuncions orofacials

Alteracions dels sistema estomatognàtic, això és en les funcions de respiració, succió, deglució i masticació. La deglució atípica i una respiració oral són consultes freqüents en l’etapa preescolar i escolar. La disfàgia és un trastorn de la deglució que pot estar present en totes les edats.

Alteracions de la parla

Afectació en la fluïdesa de la parla com és la disfèmia, quequesa o tartamudesa. En altres ocasions es tracta d’alteracions per canvis morfològics dels òrgans articulatoris (llengua, paladar, llavis, dents o la mandíbula).

Trastorns de la veu

La disfonia (veu ronca o dèbil) o l’afonia (pèrdua total de la veu). Els motius poden ser estructurals quan és el resultat de canvis físics en el mecanisme vocal amb possible presència de nòduls, pòlips, edemes de Reinke… A vegades és una conseqüència d’afectacions neurològiques amb tremolor vocal o paràlisi del plec vocal entre d’altres. Un darrer factor està relacionat amb un ús ineficient del mecanisme vocal.

T'interessa?

Contacta'ns!